UD1 El cavall

Característiques i aptituds de cada una de les races d'un cavall. 

En sentit estricte una raça de cavall és un grup de cavalls amb unes característiques físiques i psíquiques determinades que transmeten als seus descendents de forma natural i previsible.

El cavall Àrab

Es un cavall que és originari d' Aràbia, però avui dia es cria a tot arreu.

La llegenda conta que Al.la va crear aquest cavall amb un grapat del vent del sud.

Es el cavall de raça pura mes antiga que es coneix i totes les races lleugeres porten la seva sang.

Caràcter 

El cavall àrab és un dels cavalls millor pagats i reconeguts per la seva bellesa, intel·ligència, velocitat i la seva noblesa i de fort caràcter.

Característiques

Té un cos compacte, coll allargat, extremitats llargues i primes, amb una alçada d'entre 1.50-1.52m i la cua sempre en alt.

S'utilitzen per a tot, però, destaquen per fer curses de llargues distancies.

El cavall Espanyol

El cavall andalús (Pura raça Espanyola)

Es tracta d'un cavall de les races mes antigues del món.

Caràcter

Cavall valent i dòcil, es considera el cavall mes noble del món.

Obedient i intel·ligent, molt bo en tot el que se'ls proposa.

Característiques

La majoria de cavalls espanyols són tords (blanc), el cavall andalús és de coll ample i arquejat, cobert d'una crinera llarga i penjant. El pit és ampli i la gropa arrodonida i potent.

Cavall orgullós i elegant, té harmonioses proporcions.

No son bons per fer curses, però, s'utilitzen per fer doma clàssica i per exhibicions. S'utilitzen a les corregudes de torus.

Pura sang Anglès

És de Anglaterra i es una creua entre cavalls orientals i llegues natives.

Cavall de carreres i molt resistent.

Caràcter 

És de sang calenta

Característiques

Cap estilitzat, poca massa muscular a la mandíbula, extremitats llargues i musculoses, gropa musculosa i tot proporcionat.

Frisó

Ve d'Holanda d'una part que es diu Friesland

Caràcter

Sang càlida molt dòcil i temperament molt bo i molt tranquil. Al ser molt gran de tamany s'utilitza per tir.

Característiques

Les crineres de la cua, del coll i peus tenen pels abundants, Són sempre negres o de color mes foscs.

No te cap taca. Cavall alt de 1.66 a 1.75m

American Quarter

És una raça que prove dels Estats Units. Perfecte per fer curses de 400m, s'utilitza per fer qualsevol activitat sobre rodeos.

El cavall mes popular amb mes de 4m d'exemplars.

Caràcter

Es caracteritza per la seva intel·ligència i per tant un temperament tranquil i cooperatiu.

Característiques

No gaire alt, molt fort i proporcionat.

Perxeró

És un cavall originari de la vall de Perche, en França prop de Normandia.

S'utilitza per arrossegar a cotxes de conreu.

Caràcter

Sang freda, són cavalls molt dòcils i manejables, mai reaccionen malament davant d'una persona.

Característiques

El perxeró te un cap gros, front ample, orelles grans i mòbils, ulls grans i expressius.

El coll és llarg i arquejat, cos ample, extremitats curtes i robustes, amb pels llargs.

Cavalls dels Pirineus

L'actual cavall pirinenc català té com a origen els autòctons a Catalunya.

A 2007 es va aprovar el nom i dos anys després es va nombrar ''Cavall Pirinenc Català''

Te molt valor al ecosistema dels pirineus.

De temperament tranquil i d'alçada de 1.45 a 1.60m segons el sexe i és una raça entre semi pesada a pesada  i pesa mes de 650 kg.

Hannovería

Cavall provinent d'Alemanya, de la zona de Hannover.

Tots tenen una H marcada.

Caràcter

Sang càlida, cavall dòcil i de bon caràcter, serveix per salt i per doma clàssica.

Característiques

Cos atlètic i elegant, alt i musculós amb cap i coll fi.

Extremitats llargues i musculoses. 

Cavall de Berber o Barbaresc

Prové de cavalls que van sobreviure a l'era glacial.

Originalment del Sàhara, utilitzats per les tribus Berbersc.

És un cavall molt resistent i l'utilitzen per fer travessies per el desert.

Caràcter

És un cavall dòcil i rústic, amb molta enteresa, aparentment mandrós, fàcil de domar, tranquil valent i equilibrat.

Característiques

Espatlles planes i normalment rectes, extremitats primes i dures, pit estret, gropa arrodonida normalment inclinat i cua baixa.

Cavall polivalent.

Menorquí

Cavall propi de Menorca.

Es molt antic. El seu origen esta en els cavalls meridionals de la Península Ibèrica.

S'utilitzava per el camp i en la modernitat s'utilitza per l'equitació, per la doma clàssica i doma menorquina.

Caràcter

Agrupa cavalls nobles, de bon caràcter, molt valent, tranquil i obedient.

Característiques

Color negre de la capa, cua baixa de pèl llarg i fort, tronc allargat i fort, orelles amb orientació divergent i mòbils, de mida mitjana.

Capes i pelatge del cavall

Anomenem capa a la coloració exterior del cavall que és fruit de la combinació dels colors de la seva pell i dels pèls que el cobreixen.

En realitat només existeixen 2 pigments.

NEGRE

MARRÓ

Conèixer les capes ens permet identificar la raça del cavall amb mes facilitat.

Des de el punt de vista genètic tindrem

Colors bàsics: Combinació dels gens bàsics.

Colors modificats: Modifiquen els colors bàsics.

Els colors bàsics són:

SIMPLES

-NEGRE

-ALATZANA

COMPOSTOS

CASTANY

Colors modificats

-Per dilució

-Per mescla homogènia amb pels blancs.

-Per incorporació de pels blancs formant taques homogènies.

Simple Negre

-Pels negres, pells negre, ulls foscos.

-La majoria es destenyeixen a l'estiu amb el sol.

Variants

-Negre brillant

-Negre mate

-Negre opac

Simple alatzana

Només pèls vermells.

Variants

-Alatzà clar

-Alatzà ordinari

-Alatzà fosc

-Alatzà daurat

Compost castany

-Pels rojos o marrons.

-Crin, cua i extremitats sempre negres.

Variants

-Castany clar

-Castany fosc

-Castany ordinari

Colors modificats

Isabela

Capa alatzana diluïda, pèls groc clar

Variants

Isabela clar

Isabela fosc

Isabela daurat

Palomino

Pèls daurats amb crineres i cua rosses-blanques

Poden tenir ratlla de mul

Bai

Solen tenir ratlla de mul i poden tenir zebradures

Pèls groc-marró clar

Variants

Bai clar

Bai fosc

Bai ordinari

Cafè amb llet o crema

Dilució doble de l'alatzà

Anomenat freqüentment albí erròniament

Blanc cremós amb ulls blaus molts

Perlí 

Dilució doble del castany

Blanc marfil amb extremitats fosques

Ratoner Gris

Doble dilució del negre

Pèls de base fosca i punta clara

To blavós o groguenc, sense pels blancs

Extremitats, cua i crim sempre negre

Poden tenir ratlla de mul i zebradures

Colors modificats per mescla homogènia 

Peixard

Ruà

Tord

Peixard

Qualsevol distribució de taques blanques

Cua negre i blanc cap

Ruà

Pèls blancs disseminats sobre capa castanya, alatzana o negre

Aquests pèls blancs escassegen al cap, cua i crin

Pell negre i ulls foscs

Variants

Ruà ordinari

Ruà clar

Ruà fosc

Tord

Pèls blancs més qualsevol color de fons

Pell negre i ulls foscs

Variants

Tord ordinari

Tord molt clar

Tord fosc

Colors modificats per incorporació

Clapat

Qualsevol capa amb grans taques blanques.

Les taques estan presents quan neixen i no varien al llarg els anys

Appaloosa

Molts tenen la pell barrejada, els colors ratllats i l'escleròtica

Molts diversos patrons de distribució

Blanc

 Pèls blancs, pell rosada, mucoses rosades
Iris pigmentat
No existeix el cavall veritablement albí

Variants
Blanc brillant
Blanc mate
Blanc pàlid

Particularitats de les capes

Són aquelles característiques que afecte al color del cavall o a la direcció dels pèls

Particularitats generals

Entrepelat: pocs pèls blancs
Rodat: agrupacions de pèls diferents des del cap, que formen cercles
Carbonat taques de color negre en qualsevol part del cos
Nevat o blanquejat taques de color blanc
Mosquejat petites taques negres
Atrutinat petites taques de color marró o vermellós
Remolí pèls en forma d'espiral
Ratlla de mul ratlla de pèls foscs que va des de la creu fins la base de la cua

Particularitats regionals al cap

Estrella i estel taca blanca al front

Cordó o llista taca que recorre tota la cara del cavall

Taca de carn és una zona de des pigmentació, si es troba al voltant del ull es diu ''ull de perdiu''

Pràctica

En les classes pràctiques hem aprés a posar i a treure les venes del cavall, els protectors i a netejar el material amb sabo per a cuir.

Pràctica i vídeos

Pràctica

Posició i equilibri

En les classes pràctiques, apart de aprendre a netejar una quadre, hem aprés a tenir la posició correcte sobre el cavall.

Amb l'espatlla recte, posant la punta del peu a l'estrep i deixant caure el taló, tenint el taló sigui una prolongació de la nostre cintura, agafant les regnes sense tensió, mirant sempre endavant.

També en les classes pràctiques hem aprés a pujar i baixar del cavall correctament, i a comprovar que tot (estreps, cingla, montura) estigui correcte abans de començar a muntar.

 

Neteja de quadres
 

Com posar una sella de muntar

Neteja de cavall

  

Neteja de peullas

Reprisse

Teoria!

En la teoria hem aprés que es una reprisse, on es fan les reprisses i els diferents tipus segons el nivell que hi han. També hem aprés quines son les parts de la pista, els diferents moviments.
Hem fet un exercici en el qual teniem que fer la nostre reprisse del examen que farem la setmana propera.

Una linea continua amb una fletxa es que anem al pas.
Una linea discuntinua amb una fletxa es que anem al trot ;
Una linea que amb oscil.lacions es que anem en suspensió:

http://www.youtube.com/watch?v=2U2G106YZyk

http://www.youtube.com/watch?v=jl_uuM2xuaI

http://www.youtube.com/watch?v=ZLh3zr7S2lA

http://www.youtube.com/watch?v=lrfbhnyylwE&feature=youtu.be

UD1 Evolució i tipus de cavalls.

UD1 Evolució i tipus de cavalls.

UD1

Parts exteriors del cavall.

Origen i evolució

El cavall del gènere Equus és fruit d'una llarga evolució que comença al període  eoce de 1era terciària. 70milions d'anys.

2n aquella època l'Eohippus, animal de la mida d'una guineu o gos petit, que presenta quatre dits davant i tres darrera, 20kg i 35cm alçada.

A partir de l'Eohippus va anar evolucionant i anava augmentant de pes i mida fins arribar al Equus que es el genere de que inclou (Cavalls, Zebres, Ases)

1. Cavall de bosc 
2. Cavall de l'altiplà
3. Cavall de l'estepa
4. Cavall de la tundra

L'home  ha utilitzat el cavall per;

• Com animal de tir (lleuger i pesant)
• Per arrossegar carruatges (cavall de càrrega, de cotxe, de tir)
• Com animal de sella (equitació, caça, curses, concursos hípics, polo)
• I també com aliment, se'n aprofita la carn i de les eugues la llet

Tir pesant ---> Molt grossos, forts i pesants ( de 700kg a 1000kg i de 1.60m a 1.80m)

Tir lleuger--->  Mitjans (1.55m i de 400kg i 600kg)

Sella ---> Els mes lleugers (350KG i 1.40 a 1.45m)

Nens---> ''Poni'' (alçada de menys d'1m a 1.45m)

Depenent del seu temperament o caràcter es classifiquen en 3 tipus.

Sang freda --> Són aquells que són mes tranquils.

Sang calenta --> Mes nerviosos i mes agressius.

Sang càlida--> Creuament de sang fred i calenta, tranquils i àgils

Peülla / Unglot 

En la peülla podem distingir tres parts importants.

Tapa o muralla: Zona visible del casc, material fet de corni creix 1cm per mes.

Palma: Es tota la base de sota.

Renilla: Esta fet de material corni

UD3 Material i equipament

                                                          Equipament del genet.

Casc:

És la part mes vulnerable, per això s'ha esforçat tant en que es protegeixi tot el crani i les parts toves.

Recomanacions:

Que sigui de la nostre mida.

Comprar-ho en un establiment conegut.

Canviar-ho si hem tingut una mala caiguda.

Mai comprar un casc de segona mà

Munta sempre amb el casc ben lligat.

El casc correcte és.

Els que tenen 3 punts de fixació, que estigui homologat i d'un material dur.

Vestimenta:

La vestimenta esta dissenyada per protegir, apart de ser còmode.

-Jaquetes: han de ser cenyides i gruixes per protegir els braços.

-Pantalons: estan reforçats per evitar els fregaments.

-Polaines: s'utilitzen amb els botins, en les botes altes no es necessiten.

-Guants: també són útils per evitar fregaments i pels dies de fred.

-Botes: tenen la sola llisa amb un taló per evitar l'estrep patini.  Les botes també tenen les puntes protegides per evitar trepitjades.

-Mai es porten joies.

Vestimenta de protecció.

A més a més d'aquesta vestimenta bàsica, s'han afegit armilles protectores sobretot per les modalitats perilloses.

                                                              Equipament del cavall

Accessoris per a la marxa.

Alforges, corda llarga, mantes, capçada de quadre.

Una brida és una arreu o guarniment que s'usa per a dirigir i governar cavalls i mules. Es posa al cap i te dues parts; capçada i regnes.

Una brida esta formada per corretges i cintes.

Hi ha brides amb mos i també hi ha que no.

Cabeçada de feina.

Testera: Va enrrere de les orelles.

Galteres: Són les corretges que baixen de la testera i recorren les galtes.

Ofegador: Sota la gola.

Muserola: Esta entre el ulls i el nas.

Tancaboques: Una corretja que pasa per dins de la muserola i va a la boca.

Sotabarba: Va davant del Ofegador.

Fre: hi ha de tres tipus; MOS, FILET i PELHOM

La cabeçada de quadre:

S'utilitza per transportar el cavall.

Es prepara deslligant la testera i agafant amb la mà detra mentre amb la mà esquera agafes la muserola.

El ramal o corde sobre el braç per no arrosegar-lo pel terra i perquè el cavall no el trepitgi.

Sempre es fa tot per la part esquerra del cavall.

Hi ha diferents tipus de sivelles o tanques.

Assegurar-se que son de la mida i tancar-la bé.

La muserola que da al mig del nas i no es pot apretar massa per que el cavall no podrà obrir la boca.

Si la cabeçada no esta ajustada no quedarà al seu lloc.

Si és massa petita o curta l'apretarà massa i no podrà respirar bé.

Normalment abans de posar la brida es posa la sella, en ocasions es posa abans la brida.

Mai la cabeçada o les regnes pel terra, penjar-lo pel braç.

En primer lloc posar la cabeçada de quadre penjada del coll del cavall, després li passes les regnes per sobre el cap.

Agafa la brida per les galtes amb la mà dreta i amb l'esquerra poses el mos dins de la boca del cavall.

Has d'anar amb compte quan posis la testera, has de posar les orelles amb suavitat i després treure el serell.

Lligues la muserola apretada i l'ofegador bastant suelto, que hi sobren 4 dits.

Si es complica que el cavall no obre la boca amb el dit gros li fas pesigolles.

Manteniment de la cabeçada.

S'ha de desmuntar totalment per revisar i netejar totes les parts.

S'ha de comprovar les costures i el desgast de les parts, en contacte amb el mos.

S'han de netejar totes les parts, l'embocadura i totes les corretges del pell.

Fre:

és un instrument de ferro el qual es lliguen les regnes i que, posat a la boca del cavall, entre els ullals i els queixals, serveix per subjectar-lo i conduir-lo.

Embocadura:

és el ferro que va dins de la boca, segons el tipus de fre, l'embocadura pot ser de diferents formes i poden ajustar diferents parts.

Filet rígid.

Només actua damunt les barres de la boca.

Embocadura articulada.
fa la acció de obre nous damunt la llengua i comprimeix la comissura del cavall.

Embocadura del mos rígid

fa palanca i transmet la pressió a la nuca.

La cadeneta.

fa pressió a la sotabarba.

Filet:

es un tipus de fre suau i generalment articulat, d'acer inoxidable i alguns amb goma.

 -Gruix: Més rigorós 

 -Curvats: Els mes suaus.

 -Anelles: Rodons o ovalats.

 -Palillos: poden portar o no, són els mes suaus.

Mos és un fre amb embocadura fixa o mòbil.

El cavall te dos ferros a la boca, el del filet i el del mos.

Pelham:

es una combinació entre filet i mos

Sempre abans de guardar les coses s'ha de netejar el mos i l'embocadura.

3.3 Selles de muntar o muntura.

La sella de muntar o muntura és un element que uneix el genet als lloms d'un cavall, s'utilitza per a la major comoditat i per tenir cura del llom del cavall.

Les parts mes important d'una sella de muntar o muntura són.

Estrep
Seient
Barrena de devant
Barrena posterior
Bast o Foltre
Gambal
Falca, gafa o ''xarnela''
Faldó, Fals faldó i faldonet
Cingla, Cingladors, Corretges de la cingla
Suador o dessuador
Baticola


(Les parts en la imatge estan en castellà)


Tipus de muntures.

Muntura de doma.
Són mes verticals i tenen els faldons mes llargs. 










Muntura de salt
Faldó mes gran i avançat que dona més protecció al genoll, te la cingla llarga i els cingladors curts.

Muntura mixta
Es la forma intermedi de les duges anteriors.

Muntura de ruta
Gran capacitat de càrrega i te molt bon repartiment del pes sobre el cavall.

Els suadors;

és una peça que de roba que es posa davall la sella per protegir l'esquena de l'animal i absorbir-ne la suor.

Protectors de dors; 

Peça d'esquema que es posa entre el suador amb la sella, protegeix i es per donar mes comoditat

Accessoris extres:

Fusta, Tralla, Esperons, Mantes.

El cos del cavall durant l'hivern es cobreix d'un pel llarg que el protegeix del fred, durant la primavera el va perdent i a l'estiu es queda amb un pel curt.

Els cavalls quan treballen transpiren molt amb el pel.

La manta abrigarà mes o menys depenent de la seva funció, per medir la manta correcta s'ha de medir des de el seu pit fins a la natja.

Mantes de dia.

Mantes de quadre.

Mantes de Paddock.

Protectors i benes.

Es fan servir perquè els cavalls no es facin mal a les extremitats i protegeix el tendó de la canya del cavall.

Benes de treball;

són molt elàstiques, d'uns 10cm d'amplada i estan fetes d'una mescla de coto i elàstic, amb cintes (tires) de coto.

S'utilitzen per donar suport i protecció al cavall quan esta treballant

Benes de descans o viatge

Són mes amples i d'un material elàstic, es posarà al cavall despres de treballar per donar calor, per mijorarli la circulació.

Els de viatge són mes gruixudes i s'utilitzen per transportar-lo quan van en remolc

Benes de cua

Protegeix la cua del cavall, no es por deixar mes d'una hora, perquè pot empitjorar la circulació

Recomanacions

S'han de anar netejant. Si li posem una benda bruta li por fer ferides.

Protectors de garrons i genolls 

Les extremitats delanteres es diuen mans i les posteriors peus, els protectors protegeixen les parts delicades de la cama del cavall.

Campanes

Es poden posar a les mans i als peus, però es posen normalment a les mans i protegeix el casc perquè  o s'enganxin les mans amb les de endarrere.

Protectors de tendons.

Protegeix la canya i el tendó del cavall

Salvacues.

És menys apretat i es poden portar fora del remolc.

3.3 Selles, accessoris i martingales; tipus, col·locació, ajust i manteniment bàsic

Nus de seguretat:

La seva característica és que es desfaci molt ràpidament.

Com portar al cavall:

Sempre per las esquerra i dirigint-lo amb la mà dreta.

Com lligar el cavall:

Una vegada que hem tret el cavall de la quadre i te la cabeçada de quadre es lliga amb la cabeçada de quadre a la anella corresponent.

3.6 La neteja del equip: material i productes.

Tècnica i amb quin període.

Hem fet uns exercicis  per practicar.

Sempre s'ha de netejar el material regularment.

Els materials de pell s'ha de passar greix o oli de manera habitual.

Els protectors poden ser respatllats o netejats amb un drap depenent del material que es tracti.

Alguns es poden netejar amb una màquina.

Un equip mal cuidat es desgasta ràpidament, perd flexibilitat, pot fer ferides al cavall i no ens assegura la comoditat del genet.

Materials per netejar:

                                                  1.Oli per cuir                                                               2.Sabó per cuir

3.Greix per cuir                                                                                                4.Esponja

Material de cuir:

Es treu la brutícia amb el raspall, es treu l'estrep, es posa la sella en algun lloc, amb el sabó especial i l'esponja, es mulla l'esponja es frega al sabonet, es posa per totes les parts de pell de la sella

La capçada:

Es preferible desmuntar-la tota per revisar que estigui en condicions i poder netejar bé totes les seves parts.

Netejar totes les parts amb sabó abans de posar el greix

Cingla:

Es treu el fang si són de cuir anar amb compte de no espatllar-lo i si són de coto i sintètics netejar bé amb aigua i sabó i després assecar bé.

Muntura:

Desmuntar la cingla i els gambals, netejar, totes les parts de cuir i les parts que no toquen el genet es poden posar greix amb regularitat. Les sintètiques sol es netejan no es posen greix.

Protectors de ferro:

Amb aigua a pressió o dins del cubell.

Dessuador:

El de cotó es respatlla i es renta amb aigua i sabó.

Metalls:

S'ha de mullar amb aigua les embocadures abans de fregar-lo amb un raspall petit.